La actualidad de las letras asturianas

‘¿Aú va la llingua?’, la Fundación Caveda y Nava entama un debate públicu sobre’l futuru de la llingua asturiana

Depués de cuasi que 40 años d’asturianismu llingüísticu, la llingua asturiana y la so reivindicación atópense nun momentu inciertu, quiciabes a les puertes d’un cambiu tovía non definíu. Nestes circunstancies, la Fundación “Caveda y Nava”quier entamar un fondu debate onde s’intercambien idees alredor de qué ye lo qu’asocede y qué víes de futuru tien la revindicación llingüística.

Con esti fin convoca esti próximu sábadu, a les 11,00h., nes instalaciones del Muséu de la Sidra de Nava, una mesa redonda que baxo’l títulu: “Aú va la llingua: perspectives pal sieglu XXI”, tendrá como ponentes a Pilar Fernández, profesora; Antón García, escritor y editor; David Guardado, filólogu; y Taresa Lorences, escritora y filóloga. La mesa redonda tará moderá pol filólogu Ramón d’Andrés, presidente de la Fundación “Caveda y Nava”. L’actu contará cola asistencia de la Directora Xeneral de Política Llingüística y l’Alcalde del Conceyu de Nava.

La organización asoleyó en tornu a esti encuentru una guía de temes pal debate, que nos paez interesante reproducir a continuación, pues dexa sobre la mesa un decálogu d’entruges sobre les que toos los llectores podríemos cavilgar:

Temes pal debate: “¿Aú va la llingua?: perspectives pal sieglu XXI”

ISituación del movimientu de reivindicación y defensa de la llingua asturiana a día de güei

1. ¿Cómo valora la situación actual de la reivindicación y defensa del asturianu? ¿Hai allancamientu, estancamientu, parálisis? ¿O ta meyor que n’otres époques? ¿O ta peor que nunca? En tou casu, ¿ú les causes de la situación?

2. ¿Cuála ye la so percepción sobre la vitalidá del asturianu na sociedá asturiana de güei? ¿Ta mui vivu, ta debilitáu, en víes d’estinción…?

3. L’asturianismu llingüísticu promovió y promueve un tipu de llingua ellaborada (normativa, académica, estándar). ¿Qué balance se pue observar nel usu del asturianu normativu? ¿Acéptalu la xente, refúgalu, siéntelu propiu o ayenu a la so fala? ¿Tien que ver esi asturianu normativu cola situación del asturianu, o ye daqué ayeno totalmente al problema? ¿Ha tener dalgún papel activu l’amestáu comúnmente usáu pola xente?

(II) ¿En qué consiste’l futuru del asturianu?

4. Cuando falamos del futuru de la llingua asturiana, ¿a qué nos referimos fundamentalmente?

–¿A la so sobrevivencia como patrimoniu cultural?

–¿Al so valor simbólicu, independientemente del so usu efectivu como llingua falada?

–¿A una llingua utilizable en toles situaciones, ferramienta de comunicación alternante y intercambiable col castellanu?

–¿A toes eses posibilidaes?

–¿O a dalguna otra?

III¿De quién depende’l futuru del asturianu?

5. Na so opinión, ¿de quién depende principalmente’l futuru de la llingua asturiana? ¿De los políticos, de la sociedá? ¿De la xente que lu fala? ¿De los enseñantes, de los periodistes, de los escritores…?

(IV) L’estatus llegal de la llingua asturiana

6. Una eventual cooficialidá de la llingua asturiana, reconocida nel Estatutu, ¿sería garantía pal futuru de la llingua? ¿Qué problemes diba iguar la cooficialidá y qué otros nun diba iguar?

(V) L’asturianu na política d’Asturies

7. Según la so percepción, ¿ye posible que nun plazu cercanu o mediu se llogre un ampliu acuerdu políticu sobre l’asturianu, mesmamente sobre la cooficialidá? ¿Qué ye lo que lo pue favorecer o impedir?

8. Al so paecer, ¿qué aspectos teníen que ser oxetu d’un consensu políticu indiscutible en materia llingüística n’Asturies? ¿Qué aspectos de consensu fuerte podríen evitar engarradielles polítiques alredor del asturianu?

9. ¿Qué midíes reales y práctiques seríen urxentes y/o necesaries pa que l’asturianu dexare de tar en peligru?

(VI) Perspectives pa les llingües minoritaries

10. ¿Qué futuru real tienen les llingües minoritaries como l’asturianu? Si son viables, ¿per ónde tien que dir el camín? ¿O nun son viables más que nun aspecto simbólicu y patrimonial?

(30 de mayu de 2013)